La bruschetta és un aperitiu típicament mediterrani, lleuger i molt fresc. Tot i que circulen per la xarxa milions de receptes diferents per aquest plat, l’essència de la bruschetta es redueix a un bon pa tallat a llesques, oli d’oliva, tomàquet i alfàbrega: tan simple com això. Per aquesta raó, quan vam decidir fer aquesta sessió de fotografies que avui us ensenyem, vam voler trobar una posada en escena que entrés en sintonia amb les característiques del plat.

Com veieu en aquest esquema de dalt, vam optar per un únic punt de llum: una softbox de 60x60cm a través d’un difusor de 1’5m. La llum que emet aquest sistema resulta molt suau, genera molt poques ombres i un efecte com de llum natural que entra en escena a través d’una finestra.

Aquesta llum lateral, a més, ens ajuda a posar èmfasi a la textura de la bruschetta, cosa molt important en el pla zenital, on correm el risc de que la imatge quedi molt plana si la llum no ajuda a crear un contrast adient.

Quant a les òptiques utilitzades, van ser dues diferents: en els plans zenitals vam fer servir un angular de 35mm, i als plans tancats un 100mm macro, que ajuda, igual que la il·luminació que hem triat, a donar importància a les textures i als volums de la bruschetta.

El colofó final sempre el dóna l’estilisme. En aquest tipus de receptes funciona molt bé la típica taula de tall que hi ha a casa de tota la vida, o aquell ganivet que feia servir l’avi per tallar el pa. Només cal anar fent proves i veure com queda!

Això és tot! Esperem que us hagi estat útil l’explicació i que pogueu posar en pràctica aquests quatre consells que us donem. En volem veure els resultats! ?